Per:

Jordi Curcó Pueyo

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

Un any més i ja en son centúries, Lleida celebrarà aquest vespre de la vigília de la festa de Sant Jaume, una nova edició de la tradicional i popular Romeria dels Fanalets, que la nostra entitat té el goig i alhora l’honor de promoure i organitzar.

D’antiga la tradició n’és i molt. La primera referència documental de la festa la trobem al llibre IV, capítol VI de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades l’any 1600 i publicada per Jeroni Margarit el 1609, quan diu:  “Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares à fills, que lo sanct en aquest seu passatje posá allí. Y los minyons la nit de la festa del sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets  en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita Ciutat”.

Si donem per bo aquest document enguany estem d’aniversari, ni més ni menys que 425 anys de la celebració ininterrompuda. Però Pujades ja parla de “fama continuada”, vol dir això que ja aleshores venia de lluny la festa i que potser cal referir-nos a 500 anys d’antigor, o almenys a aquests 425 documentats.

El segon document històric on apareix referenciada la tradició, el trobem a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida, en un llibre manuscrit del canonge Pere Joan Finestres intitulat “Fragmento Histórico de la Catedral, Iglesias y Ciudad de Lérida”. Finestres nascut a Barcelona el 1690 i mort a Cervera el 1769, fou professor de Dret Canònic a la seva Universitat i canonge de la catedral de Lleida. En aquest llibre del 1760, narra que Sant Jaume al seu pas per Lleida va xafar una punxa al peu que no el deixava caminar havent estat auxiliat pels àngels del cel que baixaren amb fanalets il·luminant la fosca nit. Destaca el canonge el caràcter sobrenatural de l’auxili rebut per Sant Jaume.

A aquets dos documents escrits, cal afegir-hi el relat popular tramés de pares a fills, sustentat en una narració llegendària on s’evoca el orígens del cristianisme a Lleida i es deixa constància del pas de l’Apòstol. La llegenda recollida per cronistes i historiadors, explica que: “ Sant Jaume arribà fins els peus de les muralles que rodejaven i protegien Lleida. Era de nit, cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit, travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar.  Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets de llum, il·luminat la fosca i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí”.  Tot i que aquesta ha estat la versió llegendària més popular i coneguda, n’hi ha un altra que atribueix als infants de Lleida i no pas als àngels el gest d’acudir en auxili del sant amb lluminosos fanalets.

La llegenda es plasmà aviat en un antic i arrelat costum, quan arribat el capvespre del 24 de juliol, els infants sortien als carrers amb fanalets encesos Aquella manifestació infantil, espontània i desorganitzada, seguint les suposades petjades que feu a Lleida l’apòstol Jaume, és l’origen de l’actual Romeria dels Fanalets de Sant Jaume que aquest vespre omplirà de llum un cop més els carrers de Lleida, amb una multitud d’infants amb fanalets. Una festa, religiosa pels seus orígens i alhora popular, pel fet que els lleidatans se l’han fet seva i l’han mantingut ben viva.  

La seva justificació recau en la llegenda del miracle de Sant Jaume i la punxa, però el verdader miracle de l’apòstol ha estat l’haver conservat aquesta tradició durant gairebé 500 anys o almenys 425 i més... Per tot plegat la Generalitat la va declarar el 27 de setembre de 2022 Festa Patrimonial d’Interès Nacional i n’estem contents i orgullosos. Per molts i molts anys més !!!