Per: Jordi Curcó

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

Lleida reviurà aquest vespre 24 de juliol, vigília de la diada de Sant Jaume, una de les festes més populars i estimades, la Romeria dels Fanalets. Així, desenes d’infants amb els seus pares i familiars, sortiran al carrer per acompanyar la imatge de Sant Jaume dels Fanalets, que durant tot l’any reposa a la petita capella del Peu del Romeu, al bell mig del carrer major.

La talla, és una de les millors i més singulars obres de l’escultor Jaume Gort (Montoliu de Lleida, 1919-Lleida 1966); alhora que també la més coneguda, juntament amb la popular “Somereta” de la confraria de Pardinyes.

Fou el 18 d’abril de 1964 quan la junta de l’Agrupació, que feia solament dos anys que s’havia fundat, presidida aleshores per Josep Antoni Tarragó i amb Mn. Jaume Bertran com a consiliari, acordaren encomanar a l’escultor la realització d’una imatge de Sant Jaume que fes memòria permanent als lleidatans de l’antiga i popular llegenda que explica com l’apòstol, al seu pas per la nostra ciutat, va clavar-se una punxa al peu i que uns àngels van baixar del Cel il·luminant amb fanalets la fosca nit, auxiliant l’apòstol perquè pogués treure’s la punxa i així continuar el seu camí apostòlic.

Els pessebristes, encapçalats pel consiliari Mn. Jaume Bertran, que era un bon amic de l’escultor, van anar a veure l’artista al seu taller per encomanar-li el projecte i explicar-li que la nova imatge sortiria a partir d’aquell any a la Romeria dels Fanalets, però que hauria de romandre durant l’any a la capella del Peu del Romeu, seu social de l’entitat, on la llegenda diu que l’apòstol es clavà la punxa al peu. Per,  la talla havia de ser compatible per ambdues finalitats.

Gort va fer diversos esbossos dibuixats en paper que lliurà al cap de pocs dies a la Junta dels pessebristes per la seva aprovació, però els hi retornaren tots. Sembla ser que l’escultor un xic contrariat, va arribar a dir que aquell encàrrec era de difícil solució i fins i tot li va passar pel cap abandonar el projecte. Finalment, el 14 de maig d’aquell any la junta aprovà definitivament el darrer projecte i també el pressupost de 20.000 pessetes. A fi i efecte de poder fer front a la despesa, l’Agrupació va fer arribar una carta a tots els lleidatans que portaven el nom de l’apòstol, que eren aleshores 1.375 jaumes, jaimes o santiagos.

La flamant imatge va ser beneïda a la Rambla de Ferran davant l’església del Carme pel consiliari Mn. Jaume Bertran el 24 de juliol de 1964, envoltada per una multitud de lleidatans -molts d’ells infants-  que esperaven la sortida de la Romeria dels Fanalets d’aquell any. La talla va ser molt ben rebuda per tothom. Es va elogiar el magnífic treball fet per l’escultor, que havia sabut compaginar a la perfecció els dos usos de la imatge. Gort havia executat un obra d’acord amb el seu marcat estil, qualificat de modernitat serena, caracteritzat pels cops de gúbia sobre la fusta i per la sensibilitat en el trencament d’aquesta matèria prima. Fusta de pi que havia estat adquirida per la seva esposa Montserrat Solé, a la casa Llop del carrer Cardenal Remolins.

La talla ens presenta a l’apòstol en aquell moment àlgid de la narració llegendària, abillat amb les vestidures pròpies de pelegrí. Assegut, amb la cama dreta reclinada damunt l’esquerra, servant amb la mà dreta el seu peu descalç i ferit, mentre que amb la mà esquerra intenta traure’s la punxa que hi té clavada. A la seva bora un angelet dret, vestit amb una túnica de querubí, il·lumina l’acció en auxili del sant amb un fanalet de llum que penja de la seva mà esquerra, mentre que amb un gest de complicitat recolza la mà dreta sobre l’espatlla d’un fatigat i adolorit Sant Jaume. Un detall, el bonic fanalet de metall que porta l’àngel el va fer l’any 1968 Casimiro Jover, el recordat mestre artesà del metall de l’Escola del Treball i bon soci pessebrista.

Com a curiositat cal dir que l’escultor quan es disposava a fer la talla, va anar a buscar com a model un jove alt i prim, amb barba d’apòstol. Qui millor que el fill del seu estimat mestre de taller de pintura de la Llar de Sant Josep, Josep García. I així fou com el dibuixant i pintor Manel García Sarramona (Lleida 1943-2001), va fer de model per a Sant Jaume dels Fanalets.

Seixanta anys després de tot plegat i per donar-li la dignitat que és mereix i posar-la encara més en valor, l’actual junta de l’Agrupació vam encomanar la seva restauració als restauradors José A. Ferrer i Lluís Capdevila, els quals han respectat al màxim la policromia original de la talla, feta pel mateix Gort amb l’original tècnica del pinzell sec, que emprà amb delicadesa colors marrons i ocres per l’apòstol, com a símbol de la terra i un color blau suau per l’àngel, com a simbologia del Cel.

Sant Jaume restaurat i d’aniversari, lluirà avui com mai a la Romeria dels Fanalets, engrandint encara més la nostra Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

*(article publicat als diari “La Mañana” i “Segre” de Lleida,el 24 de juliol de 2024)