ELS FANALETS DE SANT JAUME ARRIBEN FINS AL FINISTERRE EN PLE XACOBEU
FRANCISCO VICENTE: « CALIA DONAR A CONEIXER PER TERRES GALEGUES AQUESTA TRADICIÓ LLEIDATANA”.
Fa pocs dies que Francisco Vicente i la seva esposa Montse, han retornat a Lleida després d’haver fet un tram del Camí de Sant Jaume, tot exercint de pelegrins en aquest singular Xacobeu, que fins i tot ha calgut prologar-lo fins l’any 2022. Efecte també de la Covid.
El Paco és membre de la junta directiva de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i abans de sortir a fer el Camí, ell i la Montse van acudir a la capella del Peu del Romeu seu de l’entitat, per tal d´acomiadar-se de Sant Jaume dels fanalets i proveir-se de fanalets, que tots dos van anar distribuint pels llocs més emblemàtics del Camí, per tal de donar-los a conèixer com a símbol de la Festa dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida, que té les seves arrels en la vinguda de l’apòstol a la nostra ciutat.
-Paco, ha estat aquesta la teva primera experiència com a pelegrí?.
Aquesta ha estat la quarta vegada que rebut la Compostel.la. L’any 2015 vaig fer l’anomenat camí francès des de Roncesvalles i el 2016 el Camí Primitiu, que s’inicia a la capital d’Astúries, Oviedo. Uns mesos després, vaig fer el portuguès que comença a Tuy i solament la part espanyola. Aquest l’he fet complint una promesa que vaig fer davant la imatge de Sant Jaume de Montclar de l’església de Sant Llorenç.
-Què representa per a tu la figura de l’apòstol Sant Jaume?
Sempre he estat molt unit a l’apòstol, potser pel fet d’haver nascut un 25 de juliol festa de Sant Jaume i no van posar-me aquest nom pel fet que ja n’havia un de Jaume a la família. Tanmateix la meva curiositat pel Camí i el món dels pelegrins m’ha portat a mirar reportatges, llegir llibres i tota classe de publicacions per documentar-me. Mai però havia donat el pas, fins que per motius professionals vaig tenir que viatjar freqüentment a Santiago de Compostel.la i allí vaig fer el propòsit de fer el Camí. El primer el vaig fer tenint molt present i encomanant a l’apòstol a la meva família, cada dia a un d’ells, també als absents. Al final vaig adonar-me que el Camí m’havia ajudat a mi en un assumpte personal que vaig poder resoldre. El segon, el camí primitiu francès, fou un repte personal ja que amb molta diferència és el trajecte més dur físicament. El tercer el vaig fer juntament amb el amb el meu germà gran.
-Lleida hauria de valorar molt més el Camí de Sant Jaume?
Evidentment!. No valorar-lo més, si no simplement valorar-lo per tot allò que és i significa, a banda que Lleida és un lloc singular i privilegiat de l’anomenat Camí Català. Tant les institucions lleidatanes com la mateixa església, haurien de prendre’s més seriosament el Camí com a fenomen cultural i social que és, amb una dimensió religiosa indiscutible. Per tot plegat, crec que caldria donar un pas endavant en aquest sentit i no solament quedar-nos en el detall de la rajoleta amb la conxa o la fletxeta que l’identifica, això no és suficient. De ben segur que Lleida té recursos per a donar a conèixer i posar en valor el Camí de Sant Jaume lleidatà.
-Com va sorgir la iniciativa de repartir fanalets pel Camí?
Vaig conèixer per la premsa que el pintor Josep M. Batlle, el lleidatà que més vegades l’ha fet, sempre porta a sobre dibuixos seus de la Seu Vella, que distribueix entre els pelegrins i deixa als albergs. Vaig pensar que per què no fer el mateix amb els fanalets de Sant Jaume, convençut que calia donar a conèixer per terres galegues aquesta tradició tant lleidatana, vinculada al pas de l’apòstol pas per la nostra ciutat i desconeguda fora de casa nostra. Quan arribàvem a un alberg de pelegrins per passar la nit, el primer que fèiem era donar un fanalet al seus responsables. També als rectors de les esglésies on acudíem per assistir a la Missa del Pelegrí, etc. Cada fanalet l’acompanyàvem d’un pòster amb l’explicació de la tradició i la llegenda dels Fanalets. N’hem repartit 13, en llocs tant emblemàtics com la mateixa catedral de Santiago, a Finisterre o a l’església de Santiago de Boente, on fins i tot vam poder col·locar el fanalet a la imatge de l’apòstol.
-Com han estat rebuts el nostres fanalets ?
Coneixen l’hospitalitat dels albergs amb els pelegrins, estàvem convençuts que seriem molt ben acollits i així ha estat. Pràcticament tothom va col·locar el pòster en el seus panels informatius i van penjar el fanalet en un lloc d’honor. Cal dir que quan els hi explicàvem la tradició, quedaven meravellats. Precisament aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre de l’escriptor lleonès Carlos Taranilla intitulat “Esto no estaba en mi libro del Camino de Santiago”, dedicat a explicar les llegendes, misteris i tradicions a l’entorn del Camí. Solament he pogut fullejar-lo i allí apareix la llegenda que explica com l’apòstol en el seu passatge per Lleida va clavar-se una punxa al peu i que foren els àngels del Cel que van baixar amb fanalets de llum a socórrer-lo, per a que pogués continuar el seu camí apostòlic. Aquest protagonisme dels infants i el símbol lluminós dels fanalets, fa que sigui una de les més boniques i simpàtiques de les tradicions i llegendes del Camí de Sant Jaume.
(Entrevista publicada al diari “La Mañana” de Lleida, el 2 de novembre de 2021)
(Fotos: Francisco Vicente)