Per: Jordi Curcó

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

Fa tot just un mes ens deixà la Magdalena Ibars Micheli, amb 98 anys viscuts en plenitud. Dona elegant i alhora discreta, lleidatana de soca-rel tot i haver nascut a Aitona al Baix Segre, poble del qual se’n sentia orgullosa; formà part d’aquella nissaga de botiguers i comerciants del carrer Major  que van donar prestigi i llustre lleidatà al nostre Eix Comercial, avui gairebé reconvertit en un bulevard de franquícies.  

La Magdalena s’inicià laboralment com a empresària de perruqueria en un altell del N. 16 del Carrer Major, que regentà força anys. La seva inquietud estètica natural, la portà ben aviat a interessar-se pel modelatge del cabell i el disseny del pentinat. Joan Manuel Nadal Gaya, en el seu Diccionari d’Artistes Lleidatans, explica que va ser seleccionada per oferir demostracions a Barcelona, Sevilla i Madrid, i després de nombrosos congressos per tot Europa, la guardonaren amb la medalla de plata de pentinat artístic a París

La seva habilitat i el seu interès pel modelatge, la porten a esculpir amb fins merament artístics. És així com el Nadal de 1964 tingué la brillant pensada de confeccionar un original pessebre emprant cabells naturals, que exposaria en un dels aparadors de la Boutique Magdalena que ella obri al local de la planta baixa on tenia la perruqueria i que de fet fou la primera boutique de Lleida. Tot i tenir jo aleshores 6 anyets, recordo com si fos avui com va impactar-me aquell pessebre de cabells, únic a tot el món, doncs jo almenys no tinc pas noticia de cap altre. La Magdalena cediria posteriorment el pessebre al Gremi de Perruquers de Lleida, que era on millor podia anar a raure i que durant molts anys el tingueren exposat en una vitrina del vestíbul de la seva seu social. Desaparegut aquest, el pessebre retornà a mans de la seva autora i avui forma part del conjunt de la seva obra artística conservada per la seva família.

La Magdalena, sempre inquieta i amb ànima d’artista, emprendrà el modelatge al fang, iniciant així una gran producció artística. El 1967 rebé de l’Ajuntament de Barcelona el títol de Mestre Artesà i a partir d’aleshores va anar recollint distincions per la seva dedicació tant al modelatge del cabell, com al fang cuit. A partir dels anys 70 es dedicarà exclusivament a l’escultura de terra cuita amb la qual transmet un missatge d’espiritualitat i fermesa estètica. L’any 1980 feu la seva primera exposició individual a l’IEI, amb una completa exposició de figures femenines i grups humans. A partir d’aquella data durà a terme una gran activitat com a escultora, participant en diverses exposicions col·lectives i varies mostres individuals.  Entre altres indrets, les seves obres figuren a la parròquia de Sant Ignasi de Loyola, la Fira de Sant Miquel, l’oficina de la “La Caixa” de la Plaça de la Sal, l’Alberg Sant Anastasi i a la parròquia d’Aitona. La crític d’art Gemma Gregori, ha deixat escrit que les escultures de la Magdalena son “fruit d’un gran talent artístic i d’unes mans prodigioses”

Quan l’any 1963 Mn. Jaume Bertran, juntament amb Llorenç Domingo, Enric Castells i altres lleidatans funden l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, la Magdalena fou una de les primeres sòcies de l’entitat, juntament amb una bona amiga i alhora veïna del Carrer Major, la Mestre Pessebrista  Joaquima Barrufet “Quimeta”. És així com una bona part de la seva producció artística, la va dedicar a representar el Naixement de Jesús, creant en terracota bellíssims conjunts escultòrics de la Sagrada Família i pessebres en fang, que exposava tots els Nadals en l’aparador de la seva Boutique .

El Nadal de 2015, la Magdalena ens va fer donació de quatre d’aquests pessebres, que després d’haver estat exposats a la capella del Peu del Romeu durant les festes nadalenques d’aquell any, ocupen des d’aleshores un lloc destacat a la Sala de Juntes de l’entitat. Ara, el nostre compromís amb ocasió del seu sentit traspàs és, d’acord amb la seva família, dedicar-li un espai en la que ella sempre va considerar casa seva, com ho és de totes i tots els pessebristes lleidatans. Així, el conjunt gairebé complet de terracotes nadalenques que ella va modelar i crear, podrà ser exposat permanentment, donant així a conèixer la seva obra i alhora, preservar-la de l’oblit. És de justícia fer-ho i ella n’estaria molt contenta.

Els pessebristes sempre recordarem amb quin entusiasme i delicadesa la Magdalena col·locava tots els anys el seu pessebre de terracota damunt la taula central de la Saló de Plens del Palau de la Paeria, per a que pogués presidir des d’allí el Pregó de Nadal amb el qual s’obre el Cicle de Nadal, organitzat per l’Agrupació de Pessebristes. N’estava molt orgullosa i mai va deixar de fer-ho, fins que en aquests darrers Nadals en que ella ja no se´n veia el cor, nosaltres mateixos anàvem a la Paeria a portar i col·locar el pessebre de terracota de la Magdalena. Enguany tornarem a fer-ho, com a expressió alhora del nostre sentiment i en recordança i homenatge a una entranyable pessebrista de cor molt gran i mans d’artista.

(Article publicat al diari “La Mañana” de Lleida,

el 29 de setembre de 2021)