ENTREVISTA A EMILI TORDERA
LA VIDA
DE JESÚS EXPLICADA AMB 44 DIORAMES DEL MESTRE PESSEBRISTA EMILI TORDERA
“Ha valgut la pena tantes hores, dies i anys de
treball invertits”
El
lleidatans que acudeixen aquests dies a la capella del Peu del Romeu, seu de
l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes a visitar els més de 80 diorames i
pessebres que acull, podran contemplar en la primera planta de l’històric
edifici un singular i original conjunt de 44 diorames que desperta l’admiració
de tothom. “Quina meravella!”, és la frase més escoltada pel seu autor el tècnic
electrònic ja jubilat i Mestre Pessebrista Emili Tordera, que va començar a
treballar-hi l’any 2011 i que en aquest Nadal de 2020, el de la pandèmia i a
pesar d’ella, ha vist coronada l’obra de la seva vida, l’Evangeli en miniatura
o si voleu també en tres dimensions, on s’explica la vida de Jesús mitjançant
aquestes representacions plàstiques que reben el nom de diorama.
--Emili,
ara ja sí ?.
Ara ja sí que puc dir que ho he acabat, amb la incorporació dels dos
darrers diorames que faltaven, un dedicat al miracle que fa Jesús amb el fill
paralític d’una viuda i l’altre a la primera caiguda de Jesús portant la Creu, del
cicle de la Passió. Ja conclòs, puc dir que aquest és el conjunt de diorames bíblics
més complert que existeix dedicat a explicar plàstica i cronològicament la vida
de Jesús, seguint el relat evangèlic. S’inicia amb 16 diorames que són els més
nadalencs, dedicats al naixement i la infància. Els altres 28 diorames
presenten les escenes més conegudes de la vida pública, començant pel bateig al
Jordà i abasta tota la passió, mort i resurrecció. El darrer diorama que fa el número 44, l’he dedicat a
Jesús Bon Pastor, una manera simbòlica de cloure tot el conjunt.
--Això del
pessebrisme et ve de lluny, oi?.
Vaig començar a fer pessebres el 1955, tenia 9 anys.
Els feia a casa i els amics del col·legi i els veïns venien a veure’l.
M’agradava fer-los i també em feia content que la gent vingués a veure’ls. Poc
a poc vaig afeccionar-me i quan van fundar l’Agrupació de Pessebristes el 1962
vaig fer-me soci. Era dels més joves i anava aprenent a fer diorames i
perfeccionant la tècnica, aconseguint algun premi al Concurs de Pessebres, fins
arribar a obtenir el títol de Mestre Pessebrista l’any 2001.
--Com va
sorgir la idea de fer aquest conjunt?
Va sorgir de la meva esposa Martha
Pérez, que malauradament va morir fa tres anys i mig. Ella també va afeccionar-se
en el món del pessebrisme i del diorama i ho feia molt bé, havent estat autora
de deu d’ells, 4 de la infància de Jesús i 6 de la vida pública. Va ser la
Marta la que quan havíem acabat els 16 diorames nadalencs, va proposar-me
continuar ja que pensava que no podíem deixar-ho amb l’escena de Jesús perdut
al temple i que calia continuar la narració evangèlica. Tot i que ho veiem
difícil i complicat, vam tirar endavant i finalment després de 9 anys ja és una
realitat i n’estic molt satisfet i ella també n’estaria.
--Ha
estat un procés llarg, amb molt treball oi?.
Molt treball, molts dies, hores i
també diners invertits, ja que les figures de cada diorama les he encarregat a
un artesà que les ha fet expressament per a cada escena, són úniques i molt cares.
Cal tenir en compte també altres elements com la pintura, els circuits
electrònics per regular els leds i donar la llum adequada a cada escena i els
calaixos de fusta de 50X50. Tot això no té preu, millor dit, sí que en té però
és difícil de quantificar, però ha valgut la pena tantes hores, dies i anys de
treball invertits.
--Quin
material utilitzes per bastir els diorames?.
L’escaiola, la massilla, el
polipropilè estructurat i pintures. També faig anar elements de la natura com
son la molsa o branques. Cal donar el major realisme possible a les escenes.
L’exposició que va obrir el 19 de desembre i que ja ha rebut la visita de prop de 2.000 persones, es completa amb altres tres diorames que Tordera va fer ja fa anys, reproduint edificis històrics de Lleida com el Palau de la Paeria, amb el pessebre al pati; l’IEI, amb la roda de diorames que l’Agrupació col·locava fa anys al patí gòtic i la capella del Peu del Romeu, amb el pessebre en el seu interior. A més a més de dos pessebres en miniatura, un dins d’una nou i l’altra dins d’una avellana: “Són els més petits d’Espanya!“, diu ell i no el contrariarem davant una obra tan gran com la d’aquest Mestre Pessebrista i la seva recordada esposa Martha Pérez, que ja comença a tenir ressò com a punt de referència de l’art pessebrista, almenys a Catalunya.




Darrera actualització (dimarts, 12 de gener de 2021 19:12)