Per: Jordi Curcó

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

Avui 24 de juliol al capvespre, Lleida reviurà un any més una de les seves més antigues i arrelades tradicions com ho és la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, que té els seus orígens en una bonica llegenda, tramesa de generació en generació. El relat llegendari explica que l’apòstol Jaume arribà de nit fins els peus de les muralles de Lleida, on cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit i travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una espina o punxa al peu que l’impedia caminar. Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets”, tot il·luminat la fosca nit i facilitant al Sant pelegrí que pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.

Una de les primeres referències documentades d’aquesta tradició lleidatana la trobem en la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades el 1609, on diu: “Tenen en Lleida una Capella de sant Jaume al carrer del Peu del Romeu y es fama continuada de pares a fills, que lo sant en aquest seu passatge posà allí. I los minyons la nit de la festa del sant, van amb llanternetes de paper amb llums a las quals diuen sant Jaumets en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita Ciutat”.  Si donem per bo aquest document, caldria parlar d’almenys 410 anys fonaments de tradició certa i documentada, tot i que Pujades ja parla de “fama continuada”, per la qual cosa la festa sembla que venia de molt més lluny, de gairebé 500 anys d’antigor.

Tot i la seva antiguitat, no podem ni és just referim-nos a la Romeria com una manifestació festiva passada i rància, ni molt menys. Els Fanalets són cada 24 de juliol per Lleida un esclat de festa i d’il·lusió, alhora que la Romeria com a expressió de cultura popular oberta a tothom, és una barreja d’història, llegenda, tradició i religiositat; que fan possible una manifestació festiva que cal conservar, potenciar i preservar per a les futures generacions. I diria més, també és una festa simpàtica, molt simpàtica i entranyable, alhora que senzilla i tendra, on els infants en són els singulars protagonistes; d’aquí també el seu atractiu.

Les festes populars són un moment privilegiat de construcció i expressió de vincles identitaris i comunitaris, mitjançant unes expressions i manifestacions d’origen religiós en la seva majoria (la Festa dels Fanalets a Lleida n’és una d’elles) que no solament s’han de respectar, faltaria més!; si no també promocionar i potenciar.

Els que formem l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que tenim el privilegi i honor de mantenir viva la festa, estem convençuts que amb el nostre esforç per conservar-la i alhora promocionar-la, la posem en valor com a festa única i sense parangó. És per això que em sol·licitat a la Generalitat que la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida sigui inscrita en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, pas previ per a la seva declaració com a Festa Tradicional d’Interès Nacional: S’ho mereix la Romeria i s’ho mereix Lleida!.

 (Article publicat al diaris “La Mañana”, de 24 de juliol  i “Segre” de 25 de juliol)