DÓNA A CONÈIXER LA VIDA I OBRA DE L’AUTOR DE LA IMATGE DE SANT JAUME DEL PEU DEL ROMEU O “DELS FANALETS”

Vídeo de la presentació del llibre

El proper 17 de novembre, dijous, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs tindrà lloc la presentació del llibre “Jaume Gort, l’escultor de la modernitat serena” del qual n’és autor el nostre vicepresident Jordi Curcó.

Amb ocasió del 50 aniversari de la seva prematura mort, l’autor pretén amb aquest singular treball, donar a conèixer la vida i l’obra d’aquest escultor fill de Montoliu, on nasqué l’any 1919 i traspassat a Lleida, el 9 de novembre de 1966.

Format a Lleida, Barcelona, París i Roma, a l’ombra d’escultors com Joan Rebull, Enric Monjo o Miquel Marigó, Gort fou una prolífic i bon escultor que destacà per la seva producció d’imatges religioses. De totes elles volem destacar per la seva popularitat entre els lleidatans la talla de Sant Jaume “dels Fanalets”, venerada durant l’any en la capella del Peu del Romeu, seu de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i que tots els anys presideix la popular Romeria dels Fanalets de Sant Jaume. Una imatge molt unida a la història i a l’activitat de la nostra entitat. Seu és també el pas de la Fugida a Egipte, conjunt escultòric conegut com “la Somereta” i l’entranyable imatge de la Mare de Déu de Grenyana.

Tot i que potser haurà estat un signe tardà de reconeixença, la publicació d’aquest llibre biogràfic evoca el que fou i feu Jaume Gort i Farré, l’escultor injustament oblidat i ignorat durant molts anys. Tanmateix esdevé una nova i definitiva oportunitat de donar a conèixer l’escultor, redescobrir la seva producció artística tant poc coneguda i com a conseqüència també, poc reconeguda i apreciada, a fi i efecte de posar-la en valor.

Vol ser en definitiva una bona eina per a no oblidar-lo mai més, ni a ell ni a les escultures que van ser creades per aquelles “llargues i tosques mans” de bon artista i millor imatger. Obres d’art que han perdurat i perduren en el temps i que s’entossudeixen, tot i els oblits humans, en fer-lo sentir viu i proper, a Lleida i Montoliu almenys.

ALS 50 ANYS DE LA MORT DE JAUME GORT,

L’ESCULTOR DE LA MODERNITAT SERENA

 Per: Jordi Curcó

 Historiador i periodista

El 9 de novembre de 1966, moria a Lleida l’escultor Jaume Gort Farré, quan tant sols feia 47 anys que havia nascut a Montoliu de Lleida un 27 d’agost de 1919. Avui en fa cinquanta anys.

En morir jove, l’escultor Gort ens deixà poques talles –no va tenir més temps- però algunes d’elles gaudeixen d’una gran popularitat i formen part de l’imaginari de molts lleidatans. Parlo del conjunt escultòric de la Fugida a Egipte, conegut amb el popular nom de “la Somereta” i de la singular imatge de Sant Jaume del Peu del Romeu o dels Fanalets, o també si voleu, de la bonica i petitona Mare de Déu de l’ermita de Grenyana.

No sabria explicar-vos el per què després de transcorregut mig segle de la seva mort, el nom de l’escultor Gort no ens sigui del tot estrany als lleidatans, tot i no saber gairebé gens de la seva vida i ni molts menys de la seva obra, a banda de les tres obres esmentades. Paradoxal ho és també que tant “la Somereta” com el Sant Jaume dels Fanalets, siguin passejades pels carrers de Lleida un cop a l’any (“la Somereta” en la Processó dels Dolors el Diumenge de Rams i Sant Jaume, en la popular Romeria dels Fanalets la vesprada del 24 de juliol), envoltades per una gran gentada, que les contempla i envolta festivament. D’aquí també la seva popularitat.

De jovenet vaig tenir la sort de conèixer la família de l’escultor –ell ja havia mort- i visitar en moltes ocasions la casa dels Gort a l’avinguda de Catalunya. Allí podia contemplar, gairebé amb exclusivitat, aquella exposició permanent d’art i de bellesa, on tot l’espai possible com armaris, taules i altres mobles... tot era bo per acollir i lluir l’aplec d’escultures, la majoria religioses, que omplien aquell casolà lloc.

Més endavant, en converses i trobades amb la seva vídua Montserrat Solé mestre del col·legi Sant Jordi, vaig anar descobrint que el desaparegut i desconegut escultor era, a més a més, l’autor d’altres moltes talles i peces esteses per la ciutat de Lleida, però també en altres espais de les nostres comarques, de Catalunya i fins i tot a l’Aragó. Vaig intuir aleshores que la seva prematura mort, havia estroncat en sec una carrera artística que hauria pogut esdevenir molt brillant i reconeguda en el món de l’art en general i de l’escultura en particular. I això a Lleida i fora d’ella.

Va ser així que a partir d’aleshores i mitjançant articles de premsa, conferències i altres iniciatives, procurava sempre que podia fer memòria de l’escultor i tanmateix donar a conèixer la seva producció  artística. Paral·lelament vaig posar-me a treballar en una biografia, que amb el títol “Jaume Gort, l’escultor de la modernitat serena”, deixaria gairebé enllestida, almenys a mi m’ho semblà, l’any 1999. Tot i això no ha estat fins 17 anys després que de la mà de Pagès Editors ha vist finalment la llum, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de l’escultor.

Tot i que potser haurà estat un signe tardà de reconeixença, desitjo de cor que la publicació esdevingui una nova i definitiva oportunitat de donar a conèixer l’escultor Gort i redescobrir la seva producció artística, a fi i efecte de posar-la en valor. Tanmateix desitjo que sigui una bona eina per a no oblidar-lo mai més, ni a ell ni a les escultures que van ser creades per aquelles “llargues i tosques mans” de bon artista i millor imatger. Obres d’art que han perdurat i perduren en el temps i que s’entossudeixen, tot i els oblits humans, en fer-lo sentir proper, a Lleida i Montoliu almenys.

L’escriptora Dolors Sistach diu que la recordança de l’escultor Gort i la seva obra, hauria d’esdevenir una lliçó d’història i d’art per a les noves i futures generacions. Alhora, en el pròleg del llibre que signa la seva filla Montserrat Gort, podem llegir: “Les obres del meu pare ens envoltaven, acompanyaven les nostres passejades per Lleida...”.

No se si aquest llibre que acaba de sortir d’impremta s’acostarà o no a una  lliçó d’art i d’història. Si ho és, molt millor!. Ja deia el filòsof escocès Thomas Carlyle que la història no és cap altra cosa que les biografies dels grans homes. Jo no he pretès res més que escriure la biografia d’un gran home, per a fer-lo sentir viu de nou i alhora ajudar a aquest passeig (en paraules de la seva filla) per les seves obres, que sense fer-se notar ens han envoltat durant aquest 50 anys.

 (Article publicat al diari “La Mañana” de Lleida, el 9 de novembre de 2016)