MULTITUDINÀRIA ROMERIA DELS FANALETS DE SANT JAUME

Lleida recorda Sant Jaume amb la popular Romeria dels Fanalets. La Festa va tornar a ser multitudinària un any mes. Els fanalets il·luminen Lleida. La tradicional i multitudinària Romeria recórrer els carrers de lEix Comercial. o Els fanalets guanyen adeptes, han estat els titulars de la premsa de Lleida del 25 de juliol, festa de Sant Jaume, resumin amb poques paraules el que ha representat un any per a la ciutat la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.
Certament enguany, tot i caure la vigília de la festa de Sant Jaume en diumenge, la Romeria dels Fanalets celebrada la tarda-vespre del 24 de juliol i organitzada per la nostra entitat, lAgrupació Ilerdenca de Pessebristes amb la col·laboració i suport de les principals institucions de la ciutat, ha estat de nou multitudinària.
Multitudinària ho ha estat, no solament pel nombre de participants, molts centenars si no pel caliu festiu, lacompanyament dels lleidatans durant tot el trajecte de la Romeria i el protagonisme indiscutible dels infants, que amb els seus fanalets, van acompanyar com mana la tradició la imatge de Sant Jaume pels carrers de Lleida.
Cal destacar també la participació en la Romeria de gairebé tots els concursants amb els 158 fa fanalets presentats i premiats a la 75 edició del Concurs dels Fanalets de Sant Jaume, que van lluï amb llum pròpia.
MISSA DELS FANALETS A LA PARRÒQUIA DEL CARME
La Festa es va iniciar com ja és costum a la parròquia de la Mare de Déu del Carme, on a les 8 del vespre es va celebrar lanomenada Missa dels Fanalets, presidida enguany i per primera vegada pel bisbe Salvador Giménez Valls.s
Lesglésia era plena de gom a gom, amb lassistència de lalcalde Àngel Ros, acompanyat per la regidora de Cultura de la Paeria Montse Parra i altres regidors i representacions, que seguiren la celebració a la bora del nostre president Àngel León i membres de la Junta Directiva de lentitat.
La Missa fou solemnitzada per la Coral del Carme sota la direcció de Rosa Fabregat i acompanyament a lorgue del mestre Jaume Climent, que al finalitzar la celebració cantà la popular cançó de Sant Jaume dels Fanalets, mentre els infants saproparen davant laltar, on es procedí a la benedicció dels fanalets, prèvia a linici de la Romeria.
EL BALL DE BASTONS I ELS GEGANTS DE LLEIDA ENCAPÇALEN LA ROMERIAQuan eren poc més de les 9 de la nit, els primers sons de gralla del Ball de Bastons de lEsbart Lleidatà de Dansaires, donaren la sortida a la Romeria, encapçalada com es tradició pels gegants de la ciutat que portaven en les seves grosses mans lartístic conjunt de fanalets, confeccionat per lartista José Antonio Ferrer.
Tot seguit, obrint la processó, venia ja el Penó de Sant Jaume dels Fanalets portat com també és costum pels veïns i pubilles del barri de Jaume I el Conqueridor. Tot seguit venia la presidència eclesiàstica encapçalada pel bisbe Salvador Giménez Valls, acompanyat pel consiliari de lAgrupació i els mossens del Carme. Mentre la presidència civil era encapçalada per lalcalde de Lleida Àngel Ros, regidores i altres representacions.
Davant la carrossa de Sant Jaume, hi anava, acompanyant-la i precedint-la la Banda Municipal de Música, sota la direcció dAmadeu Urrea, interpretant sense parar la melodia de la popular cançó dels Fanalets de Sant Jaume
La Romeria, que sortí de davant de la parròquia de la Mare de Déu del Carme a la Rambla de Ferran, continua amb total normalitat i embolcallada de lambient festiu de la vetlla de Sant Jaume pel carrer Democràcia per tal dentrar al carrer del Carme, on fou rebuda pel repic de les campanes de la parròquia. Continuà enfilant el carrer, passant per davant de la Diputació on en el seu blacó hi lluïa el fanalet de metall que sempre es col·loca en la barana del Balcó del Serraller.
La Romeria continuà per porta Ferrissa, fins arribar a la confluència amb la plaça de Sant Joan. El seguici festiu i multitudinari amb Sant Jaume dels Fanalets, prosseguí fins arribar a la Plaça Paeria, on dansà el Ball de Bastons i també van ballar quatre dels gegants de Lleida, reprenent tot seguit la Romeria que enfilà el carrer Major per arribar a lindret més emblemàtic, la capella del Peu del Romeu davant la qual ballà el Ball de Bastons, el Penó feu els seus tradicionals tres inclinacions reverencials i la Banda Municipal de Música va interpretar la Sardana Sant Jaume ve de Galícia del mestre Víctor Mateu.CLOENDA AL PATI DE LES COMÈDIES
Molts infants i participants a la Romeria saturaren en la capella, mentre la seva campana no parava de repicar a Festa, la resta continuaren fins arribar al pati de les Comèdies, on davant de la regidoria de Cultura o Casa dels Gegants, es feu la cloenda de la Romeria amb la benedicció del infants a càrrec del bisbe de Lleida. També el Ball de Bastons i els gegants se sumaren a lhomenatge a Sant Jaume dels Fanalets, ballant davant la carrossa del Sant i la Banda Municipal feu la seva darrera intervenció.
El 24 de juliol del proper any, Lleida tornarà a reviure la Romeria dels Fanalets com ho ha fet durant més de 400 anys sense gairebé interrupció. Potser, fins i tot ja podrem referir-nos a ella com Festa Tradicional dInterès Nacional, si la Generalitat de Catalunya atén la petició que en tal sentit li adreçarà en breu lAgrupació Ilerdenca de Pessebristes, que te cura de la seva conservació i potenciació, en aquets sentit pretén aconseguir aquesta declaració oficial, en reconeixement a la seva indiscutible antiguitat, la seva pervivència ja que és tracta duna festa molt viva i alhora també per la seva singularitat, al referir-nos a una festa única a casa nostra i sense cap parangó.
El 24 de juliol del proper any, Lleida tornarà a reviure la Romeria dels Fanalets com ho ha fet durant més de 400 anys sense gairebé interrupció. Potser, fins i tot ja podrem referir-nos a ella com Festa Tradicional dInterès Nacional, si la Generalitat de Catalunya atén la petició que en tal sentit li adreçarà en breu lAgrupació Ilerdenca de Pessebristes, que te cura de la seva conservació i potenciació, en aquets sentit pretén aconseguir aquesta declaració oficial, en reconeixement a la seva indiscutible antiguitat, la seva pervivència ja que és tracta duna festa molt viva i alhora també per la seva singularitat, al referir-nos a una festa única a casa nostra i sense cap parangó.