Per: Jordi Curcó i Pueyo. Vice-president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

He trobat encertada una iniciativa endegada aquests Nadals que amb el lema “Nosaltres som de Tió”, pretenia reivindicar aquest costum nostrat de la nit de Nadal, en contraposició al Pare Noel. 

 

El conjunt d’accions de la campanya s’han efectuat majoritàriament per Internet, tot i que una d’elles ha tingut com a protagonistes a 500 “tiòs” que s’han deixat anar per diversos indrets de Catalunya i que qualsevol podia trobar. De tot plegat he trobat encertat la reivindicació del Tió com a “cosa nostra”, però sobretot el lema “Nosaltres som de Tió”. 

 

Quan escrit aquestes ratlles acabo d’arribar a casa després d’haver fet de Jurat del LXXV Concurs de Pessebres i d’haver estat una bona estona a la capella del Peu del Romeu. En aquest singular espai que ens evoca la tradició dels Fanalets de Sant Jaume i la llegenda de l’apòstol al seu pas per Lleida, és on els pessebristes tenim la nostra seu i on enguany  em muntat una doble exposició, recuperant els 16 diorames en miniatura del llegat de la mestra pessebrista Paulina Atmetller i reobrin la remodelada Exposició Permanent de la vintena de diorames del llegat d’una altra irrepetible mestre pessebrista, la recordada Joaquima Barrufet a la que tot Lleida coneixia per “Quimeta”. Un any més aquesta petitona capella enclavada entre el carrer Major i el carrer Cavallers, ha estat aquests Nadals la Casa del Pessebre.

 

Centenars han estat els lleidatans que han visitat aquestes dues mostres del millor art de fer pessebres que conservem a Lleida, completat amb la roda de diorames del pati de l’IEI, on els actuals mestres pessebristes han ofert el que ells millor saben fer: Pessebres.  Mentre ateníem a tothom que hi entrava, un membre de la Junta m’ha fet aquest comentari: “...enguany sembla que a Lleida hi ha més pessebres que mai”. “És que nosaltres som de Pessebre!”, li he dit amb convicció tot refermant la seva apreciació i més si ens atenem als prop de 130 inscrits al LXXV Concurs de Pessebres. Tota una fita en quan a edicions i inscripcions.

 

No ens ha d’estranyar gens que, tot i els vents que bufen en contra, sigui el pessebre més present que mai en el nostre Nadal, que seria menys nostre si no hi fos. A casa meva no ha faltat mai per Nadal i penso que tampoc ho ha fet en la majoria de les nostres cases, per això el considerem tant nostre i proper, alhora que familiar. De casa, baixa!.

 

Però tot i això, a més de considerar-lo com un element del nostre patrimoni cultural, cal ser curosos de no rebaixar el seu significat i tenir consciència que el pessebre és per damunt de tot una representació artística i plàstica del naixement de Crist a Betlem. Per això mateix esdevé una eina pedagògica i bíblica, a més a més que una forma visual, clara i senzilla d’explicar el misteri de l’Encarnació. Potser per tot això molts voldrien fer-lo fonedís i bescanviar-lo per altres símbols, potser més cridaners, però mancats del profund significat del Nadal.

 

  Per reivindicar el pessebre com altres reivindiquen el “Tió”, cal fer-ho també des de molts altres punts de vista, que justifiquen i fan més entenedora la presència del pessebre en els nostres Nadals. Per que el pessebre és, a més d’un símbol religiós, una eina educativa i socialitzadora, un cant a la pau, a la solidaritat i a l’amor, però sobre tot a la vida i també a l’Ecologia; què millor expressió ecològica que un pessebre?.  Sóc dels que pensen que fer i potenciar el pessebre per Nadal, ajuda a humanitzar també les nostres llars, les entitats i en definitiva la nostra societat. I no té valor tot això en la societat que vivim i patim?

 

Els educadors, així com els pares  han de tenir en consideració que al fer el pessebre poden desenvolupar en els infants la creativitat, la capacitat d’observació, l’enginy, la sensibilitat i el gust estètic. Alhora que es promou el reciclatge i s’estimula la tenacitat i la paciència, virtuts aquestes tan necessàries en la nostra societat. I si el pessebre es fa en grup, el de les escoles n’és tot un símbol, no cal dir que amb la seva construcció es potencia també el treball col.lectiu i solidari. 

 

Però també he entès que cal fer-lo, el pessebre, amb sentiment i gairebé diria que amb devoció, per que si no acabarem construint un fred paisatge d’hivern amb caganer inclòs, però mancat de caliu, despullat i buit del vertader esperit cristià i humà de Nadal. I això, no us enganyeu, és el que molts voldrien que passés. 

 

Amb aquets mateixos arguments baix parlar sobre la tradició pessebrista a Lleida, en una recent conferència celebrada a l’IEI, organitzada per l’associació “Dones en Igualtat” i també en el magazine “L’Àtic” de La Mañana TV en la tarda del dia dels Sants Innocents.  Avui ho faig, com cada any en aquestes dates, des de les pàgines d’Opinió del diari “La Mañana”, convençut com estic del que dic i escric, així com de la feina que la nostra entitat fa per conservar i potenciar aquesta tradició. 

 

Per que “Nosaltres som de Pessebre!”. I vosaltres?.