EL GOVERNADOR HENRIOD VA PROHIBIR LA FESTA DELS FANALETS L’ANY 1810

Per:
Jordi Curcó
Vicepresident de l’Agrupació
Ilerdenca de Pessebristes

Com cada 24 de juliol, vigília de la festivitat de l’apòstol Sant Jaume, la ciutat de Lleida reviu la tradicional Romeria dels Fanalets, en una de les manifestacions festives de caire popular i religiós de més arrelament entre els lleidatans.

La festa té el seu fonament en una antiga llegenda, que ha estat tramesa oralment de generació en generació, de pares a fills, evocadora del naixement del cristianisme a casa nostra

Segons la narració llegendària, fou Sant Jaume qui portà a Lleida l’Evangeli de Jesucrist. La popular narració diu que era ja nit entrada, quan l’apòstol cansat i famolenc arribà a la ciutat, deturant-se davant una cruïlla de camins, la calçada tirava dret riu Segre amunt, per on avui passa el carrer Major, però era travessada per un altre camí que pujava a dalt la ciutat. L’apòstol dubtà una mica, girà l’esguard arreu, cercant a través de les tenebres una ànima compassiva que el volgués orientar. Tot era silenci, tot era foscor....No passava ningú i decidí continuar per la calçada.

Sant Jaume començà a caminar i, malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu i ja no pogué caminar mes. S’assegué a terra, enmig de la cruïlla. La punxa havia penetrat endins i com que patia tant, començà a exhalar gemecs profunds. Tant i tants en va fer, que aquests van arribar a oïdes dels àngels del cel que van baixar llum, amb “fanalets” perquè Sant Jaume pogués treure la punxa i continuar el seu camí apostòlic. Un altra versió de al llegenda explica que els auxiliadors de l’apòstol van ser els infants de la ciutat, que van sortir amb lluminàries a auxiliar-lo. Tant hi fa...

A Lleida mai es va oblidar aquest venturós esdeveniment del pelegrí i en l’indret en el qual segons la tradició s’esdeveniren els fets, a la cruïlla dels actuals carrers Major i Cavallers, els lleidatans hi bastiren una petita capella que el poble va batejar amb el popular nom del Peu del Romeu, on es venera una singular imatge del Sant, que recorda el fet miraculós, obra de l’artista lleidatà Jaume Gort (1919/1966) que es la que presideix tots els anys la Romeria dels Fanalets. La capella llueix també una magnífica pintura mural feta l’any 1966 per de l’artista lleidatà Miquel Roig i Nadal, en la que evoca la llegenda de Sant Jaume i la punxa. Pintura que amb ocasió de l’Any Sant Compostel·là, acaba de ser restaurada per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que hi te la seva seu i cura de la festa i Romeria dels Fanalets.

Cada 24 de juliol al vespre, en la vigília de la festa de l’Apòstol, els infants de la ciutat portant llurs fanalets de llum i colors, surten als carrers de Lleida per tal d’acompanyar la imatge de Sant Jaume, formant un emocionat corrua de llum i fent memòria anyal d’aquesta entranyable llegenda.

La Romeria dels Fanalets és ben arrelada a Lleida, que mai fins avui ha deixat de celebrar-la, tot i les dificultats de tota mena, com les guerres o els setges, que hi ha agut al llarg de la història. Exemple n’és un fet històric ocorregut en la Guerra de la Independència en que presa la ciutat pel francès el mes de maig de l’any 1810, a l’arribar el més de juliol i amb ella la festa de Sant Jaume, el governador ocupant coronel Henriod, va prohibir que és commemores pels carrers la festa dels Fanalets. El militar pensà potser que tanta lluminària podria ésser motiu de comunicació des de la plaça ocupada amb els sometents, que no pararien de atacar amb escamots els soldats de les tropes napoleòniques.

La prohibició fou complida pel poble de Lleida, com no!. Més quan va arribar la vesprada del 24 de juliol vigília de la festa de Sant Jaume, els lleidatanes tragueren i penjaren els seus fanalets encesos a quasi totes les finestres i balcons de les cases, il·luminat espontàniament la ciutat, honorant també en la prohibició a l’apòstol.  L’any següent, a l’apropar-se la festa i sense pensar-s’ho dues vegades, Henriod va autoritzar que els infants de Lleida sortissin al carrer amb fanals per commemorar el miracle de la punxa.

Avui, en complir-se 200 anys d’aquella prohibició que no va poder aconseguir deixar Lleida a les fosques en la nit de Sant Jaume, sortim un any més al carrer per acompanyar l’apòstol en la Romeria amb els nostres fanalets!. Deixem-los després penjants de finestres i balcons, il·luminant la nit, com van fer-ho els lleidatans el 24 de juliol de 1810.

És aquesta amics la nostra història, la nostra tradició i que ho sigui per molts anys.

(Publicat al diari “La Mañana” de Lleida, el 24 de juliol de 2010)